El meu somni fet realitat

Quan et vaig conèixer,

Vaig sentir allò que mai havia sentit abans.

Els teus ulls m'enlluernen,

I mirar-te em fa somiar.

Sé que el meu somni

És tenir-te entre els meus braços.

Vaig optar per fer-me amiga teva

I guanyarme així la teva confiança.

Sentir la teva veu em fa sospirar

I pensar que algun dia

Potser m'arribaràs a estimar

Em fa la persona més feliç del planeta.

Et veig passar i una tremolor em recorre el cos

No puc evitar saludar-te i parlar-te

Perquè sé que per a mi

Només tu ets important.

Em confesso i reconec

Que signifiques molt per a mi.

Segurament tu no m'estimes,

Però has de saber que jo a tu si.

Pensava que mai

T'ho arribaria a dir

Però ja no podia aguantar més.

Sense dir-t'ho.

Ho vaig planificar tot

Per, quan arribés el dia, estar més tranquil·la

I saber com actuar.

Va arribar el dia i t'ho vaig dir

Aquells moments de silenci

Van ser eterns per a mi

Però després de saber-ho,

Em vas agafar les mans

I els nostres llavis es van trobar

En un dolç petó.

Des d'aquell dia estem junts,

El meu somni s'ha fet realitat

T'estimo més que mai

I sé que sense tu

La meva vida no tindria sentit.

Perquè tu ets la meva vida

I no puc viure sense tu.

Aquest poema el vaig escriure jo a segon de la ESO, pel dia de Sant Jordi, ara fa dos anys.