Quan et vaig conèixer,
Vaig sentir allò que mai havia sentit abans.
Els teus ulls m'enlluernen,
I mirar-te em fa somiar.
Sé que el meu somni
És tenir-te entre els meus braços.
Vaig optar per fer-me amiga teva
I guanyarme així la teva confiança.
Sentir la teva veu em fa sospirar
I pensar que algun dia
Potser m'arribaràs a estimar
Em fa la persona més feliç del planeta.
Et veig passar i una tremolor em recorre el cos
No puc evitar saludar-te i parlar-te
Perquè sé que per a mi
Només tu ets important.
Em confesso i reconec
Que signifiques molt per a mi.
Segurament tu no m'estimes,
Però has de saber que jo a tu si.
Pensava que mai
T'ho arribaria a dir
Però ja no podia aguantar més.
Sense dir-t'ho.
Ho vaig planificar tot
Per, quan arribés el dia, estar més tranquil·la
I saber com actuar.
Va arribar el dia i t'ho vaig dir
Aquells moments de silenci
Van ser eterns per a mi
Però després de saber-ho,
Em vas agafar les mans
I els nostres llavis es van trobar
En un dolç petó.
Des d'aquell dia estem junts,
El meu somni s'ha fet realitat
T'estimo més que mai
I sé que sense tu
La meva vida no tindria sentit.
Perquè tu ets la meva vida
I no puc viure sense tu.
Aquest poema el vaig escriure jo a segon de la ESO, pel dia de Sant Jordi, ara fa dos anys.